Enerida Isuf: «El risc és que en 10 anys no quedi cap gitano a Gràcia»

Vaig néixer a Albània el 1988. En una petita ciutat, Pogradec, a la frontera amb Grècia i Macedònia del Nord.

És gitana albanesa.

Ho soc.

Parla perfectament castellà i català. ¿Com i quan va arribar a Barcelona?

A Albània vaig estudiar Dret i Relacions Públiques i Comunicació. Treballava molt en polítiques europees en l’àmbit del poble gitano. Representava l’Ajuntament de Tirana i en una trobada, en unes jornades, vaig conèixer un noi gitano espanyol. Vam mantenir la comunicació. Va néixer aquest sentiment i vaig acabar a Barcelona.

I ara és el seu marit.

Ricard Valentí. És president d’una entitat gitana, Rromanipe’s. Abans es deia Joves Gitanos de Gràcia. El canvi va venir arran d’una investigació que vaig fer a la UAB, quan vaig entrevistar persones gitanes i vaig veure, al preguntar-los per la identitat gitana, que no n’hi ha una de sola, que parlem d’identitats. El nom és inventat a partir de Romanipé, que és el que és la gitanitat.

¿Va estudiar vostè també a Barcelona?

Un màster en disseny de polítiques públiques i drets socials i un en mediació de conflictes.

¿Viu a la Gràcia gitana?

Sí, des del 2017. Vaig arribar a Barcelona amb 27 anys. En tinc 36.

¿A què es dedica?

Tal com vaig arribar, una immigrant gitana d’Albània sense residència, va ser com una depressió professional. Vaig aprofitar que parlo romanó i vaig començar un projecte: ensenyar-lo a un grup de nenes gitanes. El romanó, o llengua romaní, és un dels pilars de la identitat gitana. És una llengua que parlen més de 12 milions de persones.

¿A Barcelona se’n parla?

No. A Barcelona es parla el caló, paraules inventades de supervivència. No és ni un dialecte del romanó, perquè amb prou feines el formen 500 paraules. A Barcelona, Catalunya i Espanya no es parla el romanó, com sí que passa en altres zones d’Europa. Als països on hi ha hagut persecució als gitanos es va perdre la llengua.

Vostè és vicepresidenta del Consell Municipal del Poble Gitano, que depèn de l’Ajuntament de Barcelona. La presidenta és un càrrec polític, la tinenta d’alcalde Maria Eugènia Gay)

Sí. El consell es va crear el 1998. És consultiu i hi estan adherides entitats gitanes.

¿Quants gitanos viuen a Barcelona?

No hi ha un cens. Hi ha aproximacions del nombre de famílies a les zones on hi ha població gitana.

¿On viuen a la ciutat?

A Gràcia, al Raval, al carrer de la Cera; a Hostafrancs, a la Marina, a Nou Barris, a la Barceloneta, a la plaça d’Espanya. Sempre s’han distingit per la llengua que parlen. Castellà o català. Avui dia es parla de la comunitat gitana catalanoparlant i la comunitat gitana castellanoparlant.

¿I a quina zona viu cadascú?

Els catalanoparlants, a Gràcia, al carrer de la Cera, a la plaça d’Espanya i a Hostafrancs.

¿Es relacionen o viuen al marge?

Viuen al marge. I pateixen la mateixa vulnerabilitat de drets i de condicions de vida de la comunitat gitana.

¿Quins problemes té en general la comunitat gitana?

Un dels principals és el de la vivenda. La comunitat de Gràcia, fa molt temps, estava composta per moltes més famílies. No només vivien a la plaça del Raspall, també a l’actual plaça de la Vila i a tot el districte. Ara aconseguir un pis és molt difícil. Pels preus i pel racisme immobiliari. Veuen una família amb cognoms gitanos i no els lloguen un pis. És antigitanisme. El dolent és que les famílies no denuncien aquest racisme perquè creuen que la seva denúncia no tindrà efecte.

¿Cada dia hi ha menys gitanos a Gràcia?

Totalment, cada dia menys. Històricament, els gitanos han viscut en comunitat. No només per conservar les relacions familiars, també per protegir-se. De les amenaces culturals, de la gentrificació. Que un nucli de família visqui a la Vila de Gràcia i un altre a Camp d’en Grassot no té sentit, es deu al problema de la vivenda.

¿Què fan els fills dels gitanos de Gràcia quan creixen i necessiten una vivenda?

La majoria comparteixen pisos amb els pares. Hem vist gràcies a un estudi que la majoria dels gitanos no coneix les eines per accedir a una vivenda assequible.

¿A què es dediquen els gitanos?

La font principal de l’economia gitana era el mercat ambulant, i ho continua sent però avui ja no és només de les gitanes. Es va perdent. És una economia precària i bastant submergida. També es dediquen a la neteja. En la pandèmia els dos oficis no es van poder exercir. I com que aquestes dones no estaven assegurades ni tenien contracte, es van quedar sense cap tipus d’empara.

¿I els homes?

A la venda de cotxes. De roba. Les dones joves són independents, tenen carnet de conduir.

¿La imatge de la dona gitana dominada per la seva família no és real?

És errònia. La dona gitana tenia temps enrere més llibertat que la dona espanyola i catalana, que havia de demanar permís als pares per anar a treballar.

¿Què creu que pensa la gent que no és gitana dels gitanos a Barcelona?

En general manen els estereotips, els estigmes.

¿I la relació amb l’Ajuntament de Barcelona?

Que es creés el consell del poble gitano el 1998 demostra voluntat de crear ponts, ponts institucionals. Però hem de ser realistes, és un organisme sense competències que permetin prendre decisions, mesures. Podem fer recomanacions. Ens falta aconseguir que les recomanacions siguin vinculants. Volem que es creï una taula interdepartamental.

¿Quins altres problemes té la comunitat gitana?

La inserció laboral. Entre la intel·ligència artificial, el turisme, les tendències del mercat laboral, el perfil que una empresa busca avui a Barcelona està en discordança amb els actius de la comunitat gitana. El consell compta amb un pla estratègic que podria ajudar a pensar en les necessitats dels joves. Per exemple, es podria imposar quotes: que les empreses que contracta l’Ajuntament contractin persones de col·lectius minoritaris, com els gitanos. Són problemes que té tota la societat, però no tots els barcelonins tenim el mateix punt de partida ni la mateixa situació. La resta no ha patit 600 anys de discriminació.

Aquest any s’han complert 600 anys de l’arribada dels gitanos a la península Ibèrica, i el Govern ha declarat el 2025 Any del Poble Gitano. ¿Com es nota el pes d’aquesta discriminació?

Hi ha símptomes de la persecució: uns 15 anys menys d’esperança de vida. El racisme provoca ansietat, depressió. La causa d’aquesta esperança de vida menor, de la precarietat econòmica, de l’abandonament escolar, és aquesta persecució soferta, aquesta discriminació.

En el cas de l’abandonament escolar, ¿la situació ha millorat?

En molts centres on hi ha majoria de gitanos hi ha poques expectatives que ells tirin endavant. Un gitano que surti d’aquests centres té menys possibilitats d’integrar-se, d’accedir als estudis superiors.

No s’espera que triomfin.

Quan veuen un gitano que entra a l’aula pràcticament donen per fet que acabarà abandonant.

Notícies relacionades

Una vintena de mercats de la província de Barcelona tenen més parades tancades que obertes

El tardeig s’expandeix per locals de tot tipus amb (i sense) permisos d’Interior i amb queixes de l’oci a Catalunya

¿Quina empremta gitana hi ha a Barcelona?

Els gitanos porten una llengua, el romanó, que influeix en el català i el castellà. Hem portat un patrimoni important: parlem de la rumba catalana però és la rumba gitana. És part del racisme, de l’apropiació cultural. O el flamenc: no es parla de Carmen Amaya. La plaça del Poble Gitano, a Gràcia, un dia serà només una plaça. El risc és que en 10 anys a Gràcia hi hagi la plaça del Poble Gitano però no quedi cap gitano al barri. No es renoven els contractes de lloguer, es dediquen al turisme. Hauríem de pensar com fer visible l’empremta gitana a Barcelona.