¿Per què la Pasqua cau aquest any l'1 d'abril?

L'1 d'abril serà el Diumenge de Pascua, o de Resurrecció. Com sabem, es tracta d'una festivitat mòbil del nostre calendari, que canvia d'any en any. El criteri per fixar la data del Diumenge de Pasqua va quedar establert al Primer Concili de Nicea, l'any 325 dC. Es va decretar que seria el primer diumenge després de la primera lluna plena de la primavera.

Com a inici de la primavera s'ha de considerar sempre les 00.00 hores del 21 de març, independentment de l'inici real de la primavera astronòmica, que pot ser el 20 o el 21 d'aquest mes.  

Al seu torn, la lluna plena que hem de considerar no és l'astronòmica, sinó la lluna plena eclesiàstica, que es tabula suposant que en 19 anys hi ha 225 mesos lunars de 29 o 30 dies cadascun, cosa que es denomina cicle metònic. D'aquesta manera, cada 19 anys es repeteixen les dates de les llunes eclesiàstiques. La lluna plena eclesiàstica pot discrepar fins a un dia respecte de la lluna plena astronòmica.

La norma del Concili de Nicea permet que el Diumenge de Pasqua caigui com a molt aviat el 22 de març i com a molt tard el 25 d'abril. Prenguem per exemple aquest any 2018. La primera lluna plena després del 21 de març és el dissabte 31 de març. Per tant, el següent diumenge, 1 d'abril, serà Diumenge de Pasqua.

La Pascua ja se celebrava en la tradició jueva amb anterioritat a l'era cristiana, per commemorar l'èxode del poble jueu des d'Egipte. Aquesta festivitat començava el dia 15 del mes hebreu de Nissan, el primer mes de la primavera. Al ser el calendari hebreu un calendari lunisolar, els mesos comencen sempre en lluna nova, i el dia 15 del mes de Nissan és doncs la primera lluna plena de la primavera.

Inicialment les dues Pasqües, la cristiana i la jueva, se celebraven el mateix dia, fins que el Concili de Nicea, afegint la condició que fos el diumenge posterior a la primera lluna plena de la primavera, va separar les dues festivitats. No obstant, es va mantenir la mobilitat de la Pasqua cristiana, perquè la resurrecció de Jesús, que, segons els Evangelis, va tenir lloc durant la Pasqua jueva, se seguís celebrant al voltant d'aquesta data.

En el nostre calendari, el Diumenge de Pasqua fixa la resta de festivitats mòbils. Per exemple, el Dimecres de Cendra se celebra 40 dies abans; el Diumenge de Rams, 7 dies abans, i el dijous de Corpus, 60 dies després.

¿Sempre el mateix dia?

Notícies relacionades

Treballar en excés pot alterar l’estructura cerebral i perjudicar des de la regulació emocional fins a la presa de decisions

La sonda espacial soviètica cau a l'oceà Índic després de mig segle en l'òrbita terrestre

Segons sembla, el papa Francesc s'ha plantejat fixar la data de la Pasqua de Resurrecció, de manera que se celebri sempre el mateix dia de l'any. Això també inclouria l'Església ortodoxa, que es regeix pel calendari julià, actualment 13 dies desfasat respecte al nostre calendari gregorià.

La Pasqua de Resurrecció de l'Església ortodoxa segueix la mateixa norma del Concili de Nicea, però, com que el 21 de març del calendari julià es correspon amb el 3 d'abril del nostre calendari, la Pasqua ortodoxa pot caure fins a cinc setmanes després del Diumenge de Pasqua catòlic. La unificació i fixació de la data de Pasqua comportaria sens dubte avantatges a nivell d'organització de les nostres vides, però ens privaria d'una llarga tradició que uneix astronomia i història.