El dèficit públic va baixar al 2,8% el 2024 per la recaptació d’impostos

El dèficit públic del conjunt de les administracions espanyoles va baixar el 2024 fins al 2,8% del producte interior brut (sense tenir en compte les despeses extraordinàries vinculades a la dana) i es va situar per sota del límit del 3% que fixen les regles europees, per primera vegada des del 2018. La correcció del dèficit l’últim any (des del 3,52% del 2023) s’explica, sobretot, per un important augment de la recaptació fiscal, que va permetre un creixement del 7,1% del conjunt dels ingressos. Això va servir per compensar, en part, l’elevat augment, del 6,2%, que van protagonitzar les despeses d’Estat, Seguretat Social, autonomies i ajuntaments durant l’any passat.

Segons les dades d’execució pressupostària presentades ahir per la vicepresidenta i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, la diferència entre els ingressos i les despeses del conjunt de les administracions públiques es va situar l’any passat en 44.597 milions d’euros (equivalents al 2,8% del PIB). Això representa una reducció d’aproximadament una més de 8.000 milions respecte al saldo negatiu de l’any anterior.

El 2023 el conjunt del dèficit públic s’havia enfilat fins a 52.669 milions d’euros, equivalents al 3,52% del PIB. Això vol dir que el 2024 la taxa del dèficit públic es va retallar en set dècimes respecte a l’exercici anterior, fins al 2,8%.

Els efectes de la dana

Si es té en compte l’impacte en els comptes públics de les mesures adoptades per fer front a les conseqüències de la dana que va assolar sobretot la Comunitat Valenciana, el dèficit públic del 2024 es va situar en el 3,15%. En total, les mesures vinculades a la dana van tenir el 2024 un impacte de 5.590 milions d’euros (5.186 milions corresponen a l’Estat; 287 milions, a les comunitats autònomes; 60 milions, a les corporacions locals, i 57 milions, a la Seguretat Social). La resta de recursos mobilitzats impactaran en els comptes del 2025.

Notícies relacionades

Gonzalo Bernardos és molt pessimista amb el futur de la vivenda: «Veurem gent a...»

Els Estats Units i la Xina pacten la suspensió parcial d’aranzels i creen un mecanisme de diàleg

El cas és que les regles fiscals europees permeten excloure l’impacte negatiu de les catàstrofes naturals en els comptes públics. Per aquesta raó, la dada rellevant a l’efecte de les regles fiscals és la d’un dèficit del 2,8% el 2024.

Aquesta dada d’un dèficit del 2,8% del PIB millora en dues dècimes l’objectiu que s’havia fixat el Govern per al 2024 (del 3%) i implica que, des del màxim de la pandèmia el 2020 (9,9% del PIB), el desajust entre ingressos i despeses ha baixat en set punts percentuals i s’ha reduït gairebé en 70.000 milions, segons va destacar la vicepresidenta. "L’evolució de les dades reflecteix el sanejament dels comptes públics, en un context internacional incert, carregat d’ensurts", va emfatitzar Montero. Des del seu punt de vista, la sostinguda reducció del dèficit converteix Espanya en un país "fiable, amb una envejable estabilitat econòmica que inspira confiança en els mercats i en els inversors".