Marc Marginedas, a totes les guerres

No era la primera vegada que anava a Síria, la guerra que li fa treure el son des del març del 2011, quan va esclatar la revolta contra el president Baixar al-Assad. Marc Marginedas ja hi havia estat en dues ocasions anteriors, l'última a l'abril i la primera el febrer del 2012. Coneix bé el país i coneix també bé la guerra. Tampoc és aquest el seu primer conflicte. Marginedas, de 46 anys, ja fa dues dècades que cobreix per a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, com a corresponsal i enviat especial, les zones més calentes del globus, amb especial dedicació al món àrab.

Marginedas es va estrenar com a corresponsal l'any 1995 a Algèria, on va cobrir per a aquest diari la cruenta guerra civil entre islamistes i el règim. Gairebé sense periodistes occidentals en aquell país, va ser testimoni excepcional de les fosques matances que s'hi van perpetrar i va entrevistar en exclusiva els líders del proscrit Front Islàmic de Salvació (FIS) Abdul-Qàdir Haixani i Abassi Madani. El 1998 es va veure obligat a deixar Algèria quan el Govern va rebutjar renovar-li l'acreditació com a periodista.

Va ser llavors quan Marginedas va ocupar la corresponsalia de Moscou, on va estar fins a l'any 2002 i va cobrir la segona guerra a Txetxènia (1998-2000), amb continus viatges a la república independentista caucàsica. Va escriure per a aquest diari un estremidor relat de la caiguda de Grozni en mans russes després d'aconseguir entrar-hi de forma clandestina. Descens a l'infern era el títol de l'article que va publicar el febrer del 2000, en què va retratar el patiment de la població civil durant tres mesos de setge.

El 2002 va tornar a Barcelona i des d'aleshores ha estat el reporter d'EL PERIÓDICO en zones de conflicte. Això l'ha portat a estar present a totes les guerres que s'han lliurat en les últims anys. No ha abandonat a més el perfeccionament del rus i l'àrab, idiomes estrangers que domina a més a més de l'anglès i el francès.

Com a reporter de guerra ha fet diversos viatges a l'Iraq entre els anys 2003 i 2010, i ha cobert els moments més àlgids de la invasió -va entrar per la frontera kuwaitiana i va avançar fins a Bagdad-, la postguerra i el replegament de les tropes espanyoles. També ha estat en diverses ocasions a l'Afganistan entre els anys 2006 i 2010. En un d'aquells viatges hi va anar acompanyat del fotògraf Sergio Caro fins a la remota serralada del Hindu Kush, al costat de la frontera amb el Pakistan, país que també coneix i on va estar com a enviat especial el 2008, quan es va endinsar en solitari a les zones tribals de l'oest del país.

Marginedas també ha cobert la guerra de Darfur el 2004 i l'ofensiva israeliana al sud del Líban, on va burlar el setge israelià a la ciutat de Tir després de travessar a peu el riu Litani i caminar diversos quilòmetres. El 2005 també va ser enviat especial a Londres després dels atemptats perpetrats al metro.

Els últims anys els ha dedicat a cobrir la primavera àrab i els conflictes que n'han sorgit.  Com a enviat especial a Tunis el gener del 2011 va assistir a les primeres manifestacions antigovernamentals i a la caiguda i posterior fugida del president Ben Ali. Aquell mateix any va passar dues llargues temporades cobrint la guerra civil líbia. Durant una visita a l'Hospital Central de Trípoli va descriure amb gran cruesa el patiment dels civils a la guerra. Paraplègics de Gaddafi, va ser el reportatge publicat l'agost del 2011 en què explicava com nens, dones i fins i tot metges sucumbien al foc dels franctiradors gaddafistes.

Un llibre i un premi

Notícies relacionades

Els Reis homenatgen a Mauthausen els republicans morts

Israel vol militaritzar el repartiment de l’ajuda a Gaza després d’imposar la fam

Tota aquesta trajectòria està recollida al seu primer llibre, publicat l'any passat, Periodismo en el campo de batalla. Marginedas hi recull els moments més transcendentals de la seva carrera i des de la seva experiència personal despullada i desmitifica la figura del corresponsal de guerra.

El maig passat va quedar finalista en el 29è premi Cirilo Rodríguez per a corresponsals i enviats especials de la premsa espanyola. En el seu discurs de recepció del guardó -que va dedicar i va entregar a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA- va insistir en la necessitat que els mitjans de comunicació segueixin apostant per la cobertura dels conflictes perquè aquests no caiguin en l'oblit. La dotació del premi la va entregar a l'oenagé Metges sense Fronteres pel seu treball a Síria, la guerra que l'ha atrapat.