Un tribunal frena que Irlanda del Nord pugui deportar immigrants a Ruanda

El Tribunal Superior de Belfast va frenar ahir l’aplicació a Irlanda del Nord d’una part significativa de la llei d’immigració il·legal, aprovada l’any passat al Parlament britànic per permetre la detenció i expulsió dels immigrants que arribin al Regne Unit de manera irregular. Segons la sentència, redactada pel jutge Michael Humphreys, existeixen articles de la norma que van en contra de l’establert en l’Acord Marc de Windsor –firmat pel Regne Unit i la Unió Europea després del Brexit–, que obliga a mantenir les disposicions en matèria de drets humans contemplades en els Acords de Divendres Sant.

La decisió del tribunal podria impedir al Govern deportar a Ruanda els sol·licitants d’asil que es trobin a Irlanda del Nord, segons els advocats de la Comissió de Drets Humans d’aquesta regió. "[La decisió] suposa un enorme obstacle al camí [del Govern] perquè pugui realment implementar això a Irlanda del Nord, ja que s’ha dictat que és incompatible amb el marc de Windsor", va assegurar l’advocada Sinead Marmion a l’agència PA News.

El Govern va confirmar la seva intenció de recórrer la decisió del jutge, tot i que va insistir que seguirà endavant amb els seus plans d’iniciar les deportacions a principis de juliol. "No canvia res sobre els nostres plans operatius per enviar immigrants il·legals a Ruanda aquest mes de juliol ni sobre la legalitat de la nostra llei", va explicar Sunak a Sky News. Malgrat que encara no és ferma, la sentència suposa un nou contratemps per a l’Executiu, immers en llargues batalles judicials des de juny del 2022, quan el primer vol de deportació va ser paralitzat a última hora per la justícia europea.

Sunak va aconseguir posar fi a les disputes amb els jutges després de l’aprovació, a finals d’abril, de la llei de Seguretat de Ruanda, que estableix que el país africà ofereix prou garanties en la protecció dels drets dels sol·licitants d’asil, al contrari del que va dictaminar el Tribunal Suprem el novembre de l’any passat. L’aprovació de la norma havia d’evitar nous impediments legals a la posada en marxa de les deportacions, però ara l’objecte de disputa està en la llei d’immigració il·legal, en la qual es va basar inicialment el pla.

Notícies relacionades

Per què el nou Papa ha escollit anomenar-se Lleó? Aquests són els anteriors pontífexs amb aquest nom

L'estadounidenc Robert Francis Prevost es converteix en el 267è Papa sota el nom Lleó XIV

Crítiques unionistes

El Partit Unionista Democràtic (DUP), que representa la majoria d’unionistes a Irlanda del Nord, va assenyalar que la sentència demostra que els acords firmats pel Regne Unit i la UE impedeixen l’aplicació de les lleis aprovades pel Parlament britànic a tot el territori nacional. "El DUP ha advertit repetidament que els esforços del Govern en matèria d’immigració no s’aplicarien a Irlanda del Nord. El Govern es va tancar en repetides ocasions en banda davant la incompatibilitat de la seva legislació amb el protocol d’Irlanda del Nord, i malgrat les nostres preocupacions han sigut acceptades pel Tribunal Superior de Belfast", va assegurar el líder del partit, Gavin Robinson, a través d’un comunicat.