Figura clau per reprimir l’Euromaidan

Durant el matí d’ahir, Andriy Portnov, de 52 anys i nacionalitat ucraïnesa, va ser assassinat al rebre diversos trets a les portes del Col·legi Americà de Pozuelo de Alarcón, un municipi molt pròxim a Madrid. Els serveis d’emergència van confirmar la seva mort a la seva arribada a l’escena al trobar lesions greus.

Portnov va ser la mà dreta de Víktor Ianukóvitx durant la seva presidència i a tots dos se’ls acusava de tenir llaços prorussos. A més, Portnov va estar en una llista negra de la Unió Europea per malversació de fons i violacions dels drets humans a Ucraïna. El mort estava sent investigat pel servei secret ucraïnès per la seva proximitat amb Moscou. Tot apunta que l’assassinat es deu a una venjança.

Investigacions

Mentre Ianukóvitx va estar en el poder, el seu exassessor va ser una figura clau en l’elaboració de controvertides lleis destinades a reprimir les protestes de l’Euromaidan, una rèplica de la Revolució Taronja que es va portar a terme a Kíiv 10 anys abans. Després de la caiguda del govern de Ianukóvitx –i la seva fugida a Rússia– arran dels episodis violents que es van desfermar al país, va ser Portnov el que es va enfrontar a investigacions per alta traïció i presumpta implicació en l’annexió russa de Crimea.

Notícies relacionades

¿Com es demostra un delicte de genocidi? La comunitat científica analitza l’ofensiva d’Israel a Gaza

Morenatti guanya el Cirilo Rodríguez de periodisme

Portnov manifestava obertament la seva oposició a l’actual president ucraïnès, Volodímir Zelenski. A més, durant l’última dècada, va formar part de la llista de sancionats per la Unió Europea i pels Estats Units per la seva afinitat a Rússia. S’havien presentat diversos casos penals en contra seu, però la majoria els va guanyar als tribunals.

Va iniciar la seva carrera política com a membre del Parlament i advocat del bloc de Iúlia Timoixenko, però va guanyar popularitat al ser un dels homes de confiança de Ianukóvitx. Va exercir com a cap de gabinet adjunt del llavors president. El 2009 va obtenir el títol de doctor en Dret i poc després es va incorporar com a docent a la Universitat Nacional Taràs Xevtxenko, a Kíiv.