Una Dinamarca pel rearmament té la presidència semestral de la UE

Dinamarca assumeix aquest primer de juliol el semestre de presidència del Consell Europeu, fet que donarà un paper clau a la seva cap de Govern, Mette Frederiksen, una socialdemòcrata allunyada del centreesquerra clàssic, que practica la línia dura en política migratòria i aposta pel rearmament. "És un moment històric a escala europea i una oportunitat per a un país petit com el nostre per guanyar impacte polític i marcar el camí per a una Europa més forta", va afirmar Frederiksen, al presentar les prioritats del semestre danès. De 47 anys i en el poder des del 2019, la dona forta danesa lidera des de fa tres anys una coalició amb partits de centredreta, i té com a ministre d’Exteriors l’ex primer ministre conservador Lars Løkke Rasmussen. "Europa ha de ser més competitiva i impulsar la seva defensa, en interès propi i de l’ordre internacional", explicita el programa de la presidència danesa.

Vocació atlantista

Dinamarca agafa el relleu en la presidència de torn a Polònia. El seu primer ministre, el liberal Donald Tusk, va aprofitar el seu semestre per a recol·locar el seu país entre els cinc grans de la UE –juntament amb Alemanya, França, Itàlia i Espanya– i treure’l del calaix dels perifèrics. El paper clau de Polònia al flanc est de l’OTAN li va servir de palanca. Polònia ocupa el lloc de cap de la UE pel que fa a la despesa en defensa. Aquest mateix any se situarà, d’acord amb les previsions, en el 5% del PIB que Donald Trump exigeix als seus aliats europeus fins al 2035.

Copenhaguen encara és a la franja intermèdia entre els complidors, amb 2,8% el 2024. Però Frederiksen representa la ferma vocació atlantista compartida entre els nòrdics i sobretot entre els qui formen part del litoral bàltic. Ha estat fortament compromesa amb el suport a Ucraïna des de l’inici de la invasió russa i s’ha comportat com una aliada incondicional de Volodímir Zelenski.

Tot i pertànyer a famílies polítiques diferents, la línia en política de seguretat del Govern danès no difereix pas tant de la del polonès Tusk. La línia vermella de Frederiksen respecte a la lleialtat cap als Estats Units se situa a l’Àrtic: el Govern de Copenhaguen ha fet seu el lema de Grenlàndia no es ven, amb què la immensa illa àrtica ha respost a les ànsies expansionistes de Trump.

Notícies relacionades

El comtat de Texas va rebutjar, pel seu alt preu, una xarxa d’alerta

La meitat dels espanyols augmentarien la despesa en defensa

També hi ha grans coincidències entre Varsòvia i Copenhaguen en política migratòria. Frederiksen va començar a endurir la política migratòria danesa fins i tot en la seva primera etapa al capdavant del Govern, llavors com a líder d’una coalició amb formacions esquerranes. Després de la seva reelecció, el 2022, es va desprendre de tebieses en la seva gran coalició amb Rasmussen.

Sí que hi pot haver canvis, per contra, respecte de l’encallat Pacte Verd Europeu, que va pretendre impulsar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. El programa de la presidència de torn danesa posa èmfasi en el terme Europa Verda. Entre els seus propòsits hi ha el rellançament del Pacte Verd i reencaminar la negociació dins el bloc comunitari per arribar a la neutralitat climàtica el 2050.