Gautier Capuçon: "L’acústica de Notre-Dame és extraordinària"

Ha interpretat gaires vegades el Concert per a violoncel de Schumann. ¿Sempre hi ha una cosa nova per descobrir-hi?

I tant. No acabes mai d’aprendre’n. És com quan reveles una foto, que cada vegada hi aprecies una cosa que no havies vist. Amb una vida no n’hi haurà prou per explorar tot el que hi ha en aquesta obra.

Aquest concert va ser revolucionari al seu dia.

És que és el gran concert romàntic d’aquell període i està compost de tres moviments, però la música no deixa de sonar mai, d’una manera molt nova que després Saint-Saëns també va utilitzar. És un concert extremament difícil musicalment, en què hi ha dues cares de Schumann molt diferents. Hi ha una inquietud subjacent i aquest moviment lent, d’una gran puresa. Tot el concert és com si fos música de cambra.

¿Com ha trobat l’orquestra després del seu primer assaig amb l’OBC?

M’hi he sentit molt a gust, i amb el director, Ludovic Morlot, a qui admiro. No tocava amb l’OBC des del 2019 i estic molt content. L’orquestra està en forma.

Pau Casals va ajudar a recuperar aquest concert de Schumann després de la Primera Guerra Mundial. ¿La seva tasca com a solista se centra a donar a conèixer la música contemporània?

Pau Casals és el pare de tots els violoncel·listes. Però no només això: és una gran figura de la història de la música. Avui totes les grans obres del repertori de violoncel han sigut interpretades pels mestres del passat. Per a la meva generació, l’important és tocar la música del nostre temps. En l’època de Mozart es tocava la seva música perquè era la contemporània d’aquell moment. Hem de donar vida a les peces que es componen avui.

¿Quantes obres ha estrenat?

Moltes. Estrenar obres és una cosa que m’encanta. És extraordinari poder preguntar al compositor què ha volgut dir amb tal cosa o demanar-li com ho he de fer. És un privilegi treballar amb compositors vius. El contacte amb els creadors d’avui ajuda a entendre més bé coses del passat. Cada vegada que interpreto Schumann tinc mil i una preguntes que m’agradaria traslladar-li. Em passa el mateix amb Beethoven, Mozart o Bach. Vaig tenir la sort de treballar 10 anys amb Henri Dutilleux, un dels grans compositors de la segona meitat del segle XX. Aquesta relació em va marcar.

Alterna la música simfònica i de cambra. ¿Quantes actuacions fa a l’any?

Entre 140 i 150. Costa molt abaixar el ritme quan t’apassiona la música i et proposen projectes interessants.

¿Com va la seva fundació, creada després de la pandèmia, el 2022?

La covid ens va afectar a tots, però especialment les joves generacions de músics. Per a ells era molt difícil trobar concerts i els vaig voler ajudar. Ens centrem en instrumentistes entre 18 i 25 anys. Hem atorgat 400.000 euros en ajudes per a una borsa d’estudis. Aquest 2024 han fet un centenar de concerts arreu del món.

¿Què li sembla l’acústica de Notre-Dame?

Notícies relacionades

Un segle de ‘La senyora Dalloway’

Antonio Orozco: "Ningú em pot fer més mal que jo mateix, és impossible"

Extraordinària. Hi vaig tocar el 2020, un any després de l’incendi, en un concert de Nadal. Però va ser emocionant tornar-hi amb la catedral renascuda. La llum extraordinària d’aquesta pedra blanca i la força que notes va convertir l’actuació en una experiència molt forta.

¿Li preocupen les retallades en cultura que es comencen a aplicar?

És inquietant. La cultura és clau. Sense cultura, morim. Ho vam veure durant la covid. A Espanya els concerts es van mantenir: va ser extraordinari. En la resta de països on la cultura es va parar va ser brutal.