Pares, filles, sarcasme, tendresa

Als afores de Bilbao, 1989. L’any en què va caure el mur de Berlín. Tenint en compte que Los aitas és un film que narra el viatge amb autobús d’un grup heterogeni de gent cap a Berlín, la destrucció de la muralla de pedra que va dividir en dos la ciutat alemanya tindrà una importància capital. Borja Cobeaga continua practicant la seva comèdia tan popular com incisiva, sempre molt divertida i atenta a aquests detalls minúsculs però importants en les relacions entre els seus personatges, siguin joves enamoradissos com a Pagafantas o aquests quatre aitas –pares en eusquera– a l’atur que acompanyen sense convicció les seves respectives filles a un campionat de gimnàstica.

El viatge el fan amb una monitora que els canta les quaranta quan toca, i toca molt, i un capellà exalcohòlic que condueix l’autobús i en altres temps clavava una mica més que clatellots als pares en qüestió; segons aquests, el capellà va ser qui va inventar... ¡el calimotxo! Viatge d’aprenentatge, per descomptat, tant de les nenes com dels pares. Els adults no tenen desperdici: quatre rústecs contemplats amb tendresa no exempta de sarcasme, sumits en el món analògic de l’època, que Cobeaga aprofita molt bé en el relat, del vell walkman a les cintes de casset i, sobretot, el VHS, McGuffin del relat.

Notícies relacionades

Jordi Casanovas: "Molts homes prefereixen la nostàlgia al progrés"

El ‘boom’ dels ‘artistes convidats’ a les marques

‘Los aitas’

Borja Cobeaga (Estrena: 21/3/2025)