El MNAC redescobreix Galí, figura capital de la modernitat

A les seves aules, i mentre ensenyava a mestres del futur com Joan Miró, Josep Llorens Artigas i Enric Cristòfor Ricart, entre d’altres, un dels seus exercicis estrella consistents a emportar-se els alumnes a la natura i convidar-los a mirar el paisatge "sense cavallet, sols amb una corona d’ulls al cap". Un halo com la imponent corona blau elèctric que presideix ara la sala de la cúpula del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i connecta de manera simbòlica el mural mosaic del seu pupil Miró i els frescos que Galí va pintar per acompanyar la mostra d’art espanyol a l’Exposició Universal de 1929.

L’"apoteosi" d’Espanya

Allà hi ha, a l’intradós, les 33 figures al·legòriques relatives a les belles arts, la ciència, el treball i la religió amb les quals Galí va donar resposta a l’encàrrec de Lluís Plandiura de representar "l’apoteosi d’Espanya". Gairebé res. "L’exposició es va fer durant la dictadura de Primo de Rivera, en plena exaltació dels valors del règim", recorda Albert Mercadé, comissari d’una mostra que, a partir de l’estudi i revisió crítica de les pintures murals de la cúpula del MNAC, busca redescobrir Galí com a "figura estructural de la modernitat".

Nebot de Pompeu Fabra, humanista convençut i futur director general de Belles Arts de la República, Galí es va formar al cercle d’Els Quatre Gats, es va avenir molt amb Casas i Rusiñol, i va abraçar el simbolisme d’Alexandre de Riquer.

Muralista, il·lustrador, cartellista i dibuixant, va ser altaveu del noucentisme, va educar Miró en el desenvolupament de la "memòria intuïtiva" mitjançant exercicis de tacte, i va deixar profunda empremta docent en Josep Aragay, Francesc Vayreda, Rafael Solanich i Jaume Mercadé. "Cap era dolent. Tots van transcendir", apunta Mercadé.

Notícies relacionades

Jordi Hurtado, reconegut amb el Premio Nacional de Televisión

El MNAC insistirà en la "incapacitat tècnica" per traslladar les pintures de Sixena

A El mestre invisible, la història de Galí s’explica amb dibuixos de Casas i Utrillo, aquarel·les i carbonets de Miró, escultures de Gargallo, i cartells que va realitzar per a l’Exposició Universal de 1929. En el centre del relat, els frescos de la cúpula, la simbologia de la qual esmicolen en una peça audiovisual artistes i pensadors contemporanis com Ingrid Guardiola, Pilar Bonet, Eudald Carbonell i Miquel Missé. "Ens baixen la cúpula al segle XXI", assegura el comissari .

L’irònic del cas és que, en cas d’haver sabut el que l’esperava, és probable que Galí hagués rebutjat l’encàrrec: després de tres mesos en una bastida precària i penosa, el pintor va tenir malsons i atacs de vertigen tota la seva vida.