¿El Sabadell o el BBVA?
El problema és que estem en un temps en el qual cal prendre partit i de manera extrema. O amb uns o amb d’altres. I el sentit comú, a fer punyetes. La llista de temes que obliguen a prendre partit és infinita. Un exemple va ser l’apagada. O estàs amb les renovables o pròxim a les nuclears. No hi ha opció. Un altre exemple va ser la mort del Papa. O el Vaticà serà controlat per l’Opus o ets seguidor de la teologia de l’alliberament. Els pols oposats marquen els relats. Així, si consideres que l’opa del BBVA sobre Banc Sabadell tirarà endavant, ets un mal català. No obstant, si penses que estaria bé que el Sabadell continués sent de Sabadell, gairebé ets un indepe o nacionalista. I així anem malament. Molt malament.
L’opa hostil té un punt negatiu: la seva llarga durada. Els equips d’un banc i de l’altre estan ja fins al capdamunt i com més temps passa més s’enverinen les posicions. Aquesta situació és difícil de reparar per temes de poder. El Sabadell és molt Sabadell, i Josep Oliu, també. Qüestió de punt d’honor o d’honorabilitat. Però, per entendre tot això, cal estudiar la història bancària de Catalunya i el resum no seria gaire afalagador. Pot ser que només la biografia de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis se salvi amb bona nota, però caldria remuntar-se a Francesc de Moragas, i tampoc és això.
Encara que vulguem entendre l’operació des d’un punt de vista polític, aquí només hi ha economia i negoci. És la política la que manté les derivades interessades, i aquestes són moltes. I amb contradiccions. Per exemple, l’opa no agrada a Junts i vol que no tiri endavant, però encara recorda com la direcció del banc va decidir traslladar l’entitat fora de Catalunya a l’observar, en els dies de la consulta, com molt accionariat s’emportava el capital a altres fons. La maquinària comunicativa independentista va intentar explicar que havien existit trucades del Rei, però ni va ser cert, ni feia falta. Els diners són covards.
No és l’únic cas. És evident que l’operació de tornada del banc a Catalunya ha beneficiat la imatge del president Illa. La seva posició és d’agraïment davant la tornada del banc i evidenciar que les coses estan més tranquil·les. Tampoc apassiona Pedro Sánchez posar-se en contra la direcció del BBVA, tot i que ho faci.
Però tot és més senzill, malgrat l’afany de polaritzar qualsevol situació lògica. Seran els accionistes de Banc Sabadell els que decideixin quina opció consideren més rendible als seus interessos. Els moviments dels últims dies ja expliquen coses.
Tal com va descriure aquest diari fa bastant, l’entitat del Vallès busca sortides abans de ser engolits pel BBVA. Les reunions discretes amb altres bancs, estil Abanca, Unicaja, Bankinter o entitats estrangeres, s’han produït. De la mateixa manera, s’estan buscant compradors d’accions que enforteixin la massa crítica amb l’opa. Però és que el petit inversor és majoritari i aquest decidirà per qui li doni més rèdits i ara tot apunta que serà intercanviar accions amb el BBVA. La resta són flors.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
