L’eco del rancor
Aquesta és la història de dues Espanyes que, generació rere generació, semblen obstinades a continuar explicant-se el mateix relat. Una meitat és incapaç de suportar una dreta que fa del centralisme la seva bandera i que menysprea tot el que s’escapa de la seva visió reduccionista. L’altra meitat menysprea una esquerra que, encara que canviïn els noms i els governs, associa amb el desordre polític, social i moral. Amb l’enfortiment de la ultradreta, les posicions s’enverinen. La primera meitat conté l’alè. L’altra està envalentida.
Les dues Espanyes continuen latents en la memòria col·lectiva. La reconciliació és la gran assignatura pendent (no va ajudar que la Transició confongués perdó amb oblit) i la pau té una mica de treva estesa. Massa sovint, el victimisme apareix com a refugi, més com una manera de perpetuar l’afront que com un camí per reparar la ferida i evitar que torni el dolor. Igual que en tota pulsió nacionalista, preval la negació de l’altre. Sense reconeixement no hi ha diàleg.
Notícies relacionadesL’escenari polític global no ajuda, triomfa la política de la força i de la deshumanització. La capacitat de pactar està desprestigiada, i tant Feijóo com Pedro Sánchez s’utilitzen mútuament per agitar l’espantall de la por i el rancor. El PP ho porta en el seu ADN i, sobretot, sap que li funciona electoralment. A l’esquerra li costa trobar un missatge il·lusionant (com a la resta de la socialdemocràcia) i també sap que és gasolina per a les urnes.
La història d’aquest sempitern desacord està escrivint noves pàgines aquests dies. N’és un exemple Feijóo, incapaç de tirar endavant una moció de censura. I Sánchez, asfixiat pel setge de la corrupció, que encara troba cert ¿suport? ¿justificació? per aquesta mig Espanya que es debat entre l’ètica i el temor d’un govern PP-Vox. El diàleg que durant dècades ens hem negat, la incapacitat de reparació i reconciliació continuen llastant la nostra democràcia. Encara més, davant la creixent amenaça de la ultradreta.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
