La promesa de Feijóo amb l’anglès, l’assignatura pendent entre (gairebé tots) els presidents

Pedro Sánchez és gairebé l’única excepció entre els presidents del Govern de la democràcia espanyola que s’atreveix amb l’anglès en les compareixences internacionals i en les reunions amb col·legues d’altres països. Un cas aïllat que seguirà així en cas que el seu principal adversari en els pròxims comicis generals del 23J, Alberto Núñez Feijóo, s’imposi a les urnes. I és que el dirigent popular ha reconegut tenir «un problema» amb la llengua de Shakespeare en l’entrevista que li ha fet aquest dijous Ana Rosa Quintana, si bé ha dit que mirarà de esforçar-s’hi per millorar el seu nivell en aquest idioma. 

«Justament ja tenia el professor per a l’anglès a partir de dilluns i resulta que ara em convoquen eleccions, no passa res, treballarem i li puc assegurar que el que és important en les cimeres internacionals, que es fan normalment amb traductor, és que sàpiga molt bé el que vull dir. I no tindré cap problema a explicar-me en la segona llengua del món», ha dit.

El francès de González

La realitat és que Sánchez és gairebé l’única excepció de prodigar-se amb l’anglès després d’ocupar la presidència espanyola. Abans d’ell, gairebé res. Repassant el recorregut dels presidents democràtics, ni Adolfo Suárez ni Leopoldo Calvo Sotelo van dir cap paraula en anglès en les seves compareixences internacionals. Tampoc Felipe González, si bé el socialista sí que es defensava amb el francès, i hi recorria en les trobades internacionals. 

Notícies relacionades

Saiz: "És necessària la política del retrobament"

Illa: "Quan Catalunya i Navarra lideren, Espanya avança i Europa s’enforteix"

El seu successor, José María Aznar, va ser una mica més atrevit, ja que va pronunciar algun discurs en anglès, per més que estigués escrit i no passés d’allà. Cas a part va ser el seu recordat accent texà en la roda de premsa que va fer amb George Bush fa ara 20 anys, el febrer del 2003. 

José Luis Rodríguez Zapatero tampoc sabia anglès i a penes deixava anar alguna paraula solta en el seu contacte amb els mitjans estrangers. I tornada al no-res de Mariano Rajoy, que mai es va atrevir a parlar en anglès ni acceptava preguntes en aquest idioma.