Koldo García va oferir al cap de la Policia Nacional avions d’Air Europa per deportar migrants magribins durant la covid

N’hi ha d’altres que els agents ja han descodificat. Almenys des del 2019, Koldo ho gravava tot. I en aquestes converses que ara comencen a conèixer-se no només es parla de suborns, sobresous o prostitutes a repartir-se entre Ábalos i el seu fidel lloctinent Koldo. L’assessor de l’exministre va gravar també el director general de la Policia, Francisco Pardo Piqueras, que es manté avui en el càrrec. Ho va fer el 19 de novembre del 2020, amb motiu de la visita d’Ábalos a les Canàries per atendre la crisi humanitària causada per l’allau constant de pasteres.

La conversa entre Koldo i Pardo Piqueras, a la qual ha tingut accés el diari La Provincia, rotatiu pertanyent al grup editorial Prensa Ibérica, i que ja està en poder del jutjat central d’Instrucció número 2 de l’Audiència Nacional, revela que el Marroc va impulsar l’onada migratòria a les Canàries en plena pandèmia. Koldo és el més descriptiu dels dos interlocutors sobre la realitat que llavors vivia Arguineguín, amb fins a 2.600 migrants amuntegats. «Tenim a les Canàries un problema de migració de tres parells de pilotes», descriu.

La conversa la inicia Pardo Piqueras, a qui l’UCO identifica com a Paco perquè així, en confiança, és com Koldo es dirigeix a aquest responsable de la Policia Nacional.

Francisco Pardo Piqueras (P): Acabo d’arribar, he estat allà amb la gent vostra de Salvament Marítim, amb la Creu Roja. Hem aconseguit desencallar una mica allò perquè hem obert Barranco Seco.

Koldo García (K): Jo demà li oferiré al president, a Ángel Víctor, avions d’Air Europa per deportar la gent. És a dir, per tornar a casa.

Així és com comença la trucada entre l’assessor polític i el director de la Policia. Sense embuts. Un dia abans de la visita a Gran Canària d’Ábalos. Pardo Piqueras parla de Barranco Seco, el campament modular que es va instal·lar als terrenys militars aquell novembre per acollir els migrants que ja no cabien al moll. El centre d’atenció temporal es va construir en temps rècord: dos dies per donar resposta a la crisi migratòria més gran de les Canàries.

Un rescat judicialitzat

Koldo respon amb la deportació, malgrat que era il·legal executar-la en pandèmia, amb les fronteres tancades. I ho fa amb la intenció de posar a disposició d’Ángel Víctor Torres –llavors president de les Canàries, avui ministre de Política Territorial– avions d’Air Europa, una companyia aèria investigada per la justícia pels rescats públics que ha rebut; rescats assenyalats com a corrupció pels partits de l’oposició i amb l’ombra de la influència de Begoña Gómez, dona del president Pedro Sánchez, i d’Ábalos en aquesta concessió ajuts.

La conversa telefònica entre Pardo Piqueras i Koldo continua amb els dubtes del director de la Policia sobre les repatriacions massives, però Pardo Piqueras fa una revelació: assenyala directament el Marroc en l’enviament de pasteres i cayucos i assegura que els marroquins animen a la sortida de migrants per la costa del Sàhara. És la primera vegada que –tot i que no sigui de manera oficial, sinó a través de les converses intervingudes per l’UCO– un alt càrrec parla d’aquesta manera de la crisi migratòria i el paper que hi juga Rabat:

P: El problema de la repatriació és que és fotut. El problema de la repatriació és que la frontera [inintel·ligible] hi ha allà són marroquins. Ens els estan enviant des del Marroc. I aquí, com que estan les fronteres tancades amb el Marroc... Mentre estiguin tancades les fronteres per part d’Europa no permeten la repatriació. En fi, veurem si el ministre, si Fernando [Grande Marlaska] aconsegueix [inintel·ligible] del tema de les repatriacions, que és la clau.

K: ¿I José?

P: I que tanquin la frontera, que tanquin la frontera. Perquè els marroquins els estan deixant sortir per la zona del Sàhara, per l’antic...

K: Sí.

P: Aquesta és la qüestió.

K: Bé, doncs no ho sé. Buscarem també avions per enviar-los a la Península i buscar centre a la Península també. Això és l’hòstia.

P: No, però... [inintel·ligible]

K: ¿No?

La solució de l’enviament a la Península que proposa Koldo no convenç Pardo Piqueras, que especifica que si el duen a terme provocaran un «efecte crida». I és més, i potser aquí hi ha una de les claus del problema migratori: Pardo Piqueras insinua que el Marroc paga el viatge dels migrants perquè arribin a les Canàries.

P: En cap cas. No, per una raó Koldo, això és l’efecte crida. Aquests venen tots ben vestits, amb els mòbils... [inintel·ligible] Els paguen el viatge des d’Europa, em refereixo, el viatge fins a les Canàries, no pastera, no la goma.

K: Sí, sí.

P: I el que no poden veure és que entrant per les Canàries arriben a la Península.

K: Ah, és clar.

P: És molt complicat, no ens convé. Aquí el problema és d’una altra naturalesa [inintel·ligible] ¿Però vosaltres finalment què fareu? ¿Què fareu aquí?

A partir d’aquell moment, Koldo relata les hores d’arribades dels vols i l’agenda d’Ábalos entre el 20 i el 22 de novembre del 2022 a Gran Canària i Tenerife. També demana a Pardo Piqueras que acompanyi el llavors ministre de Foment a la visita a Salvament Marítim «per donar unitat entre Interior i Salvament», dependent del ministeri que en aquell moment dirigeix Ábalos. La foto de tots dos junts mostrarà –segons Koldo– que el Govern intenta «pal·liar el problema» i «l’hecatombe que ve d’allà». Hecatombe. Així és com Koldo descriu la incessant arribada de pasteres d’aquell any.

La conversa acaba amb Koldo dient a Pardo Piqueras que confirmarà amb el seu cap, Ábalos, la trobada que mantindran l’endemà a l’illa.

Koldo torna a parlar de les Canàries en les seves gravacions. I ho fa hores més tard en dues trucades diferents. En la primera, recull l’informe de l’UCO, només se'l sent a ell: «A les Canàries hi ha un merder d’immigració que no es poden deportar al Marroc. Són tots marroquins, surten amb el trasto verd aquest i se’n volen anar a la Península», diu Koldo al seu interlocutor, i afegeix: «Cal frenar-los a les Canàries fins que es pugui tornar a portar-los al Marroc. No hi ha més».

El següent diàleg és amb una dona no identificada però a la qual anomena «carinyo». A ella li confessa: «Tenim un problema amb el Marroc perquè tots els immigrants que estan anant a les Canàries són del Marroc i no sabem què passa».

Notícies relacionades

El Rei carrega contra les «identitats excloents» i els «extremismes» des de Montserrat

Lluís Llach fa una crida a protestar contra Felip VI: «Si Espanya vol aquest Rei, que se’l quedin»

Un dia després, Ábalos, Koldo i la família del ministre eren a Gran Canària. Un viatge no exempt de polèmica, ja que el Govern va gastar 7.150 euros en Ábalos i el seu equip: el seu cap de gabinet, dos assessors i dos escortes. Després de passar un dia a Gran Canària, Ábalos va visitar les obres d’ampliació de l’aeroport de Tenerife Sud i va prolongar la seva estada en aquesta illa en un hotel de luxe amb la seva família. Aquesta despesa, suposadament, la va sufragar el llavors ministre.

En aquesta història que esquitxa la realitat migratòria de les Canàries hi ha un altre punt clau. Pardo Piqueras apunta directament al Marroc en la conversa com a agent implicat –i impulsor– en l’arribada de pasteres. Dos anys més tard d’aquesta crisi, Sánchez es va doblegar davant Rabat, va fer un gir a la política exterior, i li va entregar el Sàhara Occidental, qualificant-lo com un «pla d’autonomia» per a l’excolònia espanyola. El president del Govern va definir la relació amb el Marroc com a «estratègica» des del punt de vista comercial, lluita contra el terrorisme i la immigració.