L’apagada, en una ciutat sense metro

A les petites capitals de província la vida es viu d’una altra manera, tot i que fallin els mòbils, no funcioni la tele, els ascensors s’aturin i no es pugui pagar amb targeta als bars. Tot se soluciona amb una mica de paciència. Les notícies falses corren més de pressa perquè hi ha menys gent, se senten les converses i a qui crida en un carrer per als vianants que tot Europa està sense llum, que es tracta d’un ciberatac d’una potència estrangera (fàcil d’endevinar-ne la suposada autoria) i que ho tenim ben clar.

A Logronyo, la ciutat protagonista d’aquesta història, alguns veïns van treure les cadires al carrer, van recuperar tertúlies d’antany i van disfrutar del sol després d’un hivern fred i plujós, ja que fins i tot es van desbordar l’Ebre i l’Iregua, els rius que reguen la localitat; impossible passejar o pedalar pels senders. No anava internet, com a tot arreu, i com que no hi ha metro i el tren va sempre fatal, hi hagi o no tall de llum, els autobusos van circular sense problemes. I, la veritat, ni es van col·lapsar ni es van omplir de gent, perquè molts veïns, els que no estaven asseguts en cadires o bancs, van sortir a passejar.

La salvació del Mercadona

De manera que ben aviat va córrer la veu, perquè el pànic, cap a les dues del migdia, era saber quant duraria l’apagada i què fer sense diners a la butxaca –a la província es paga també amb targeta, amb el mòbil o el rellotge– i els caixers al dic sec. "El Mercadona de Murrieta està obert i es pot pagar sense efectiu".

Murrieta és un carrer del centre de la ciutat, a prop del nucli antic. I la imatge que oferia l’únic supermercat en actiu en les hores més crítiques de l’apagada recordava les pitjors escenes viscudes en el confinament: un client sortia amb un carro amb aigua embotellada per a un regiment, la gent comprava llaunes de tonyina com si s’acabés el món i se n’anava a la zona de neteja a buscar espelmes i piles, que ja començava a córrer la veu que la ràdio seria l’únic mitjà per estar informat al moment amb l’internet tan apagat com la televisió.

A Logronyo, anar de vins és com acostar-se a la platja a Calella. Així que, amb l’oficina tancada per falta de llum, amb els ordinadors aturats, el millor era acostar-se a una terrassa, tot i que era un privilegi per als que tenien cash i quasi amb els diners justos per a l’aperitiu, perquè la caixa estava tancada i el canvi que s’entregava era el del pot de les propines.

La següent notícia que va començar a donar esperança als habitants de Logronyo era que havia tornat la llum al País Basc. Euskadi està a només cinc quilòmetres del centre de la capital. L’Ebre gairebé fa de frontera entre la ciutat i la petita localitat alabesa d’Oyón, on, per cert, mana un alcalde de Bildu; un altre món, a menys de 10 minuts amb cotxe o 40 minuts caminant.

El tren de Barcelona

Cada dia hi arriba un tren des de Barcelona poc després de la 1 del migdia. El de dilluns es va aturar, quan se’n va anar la llum a tot arreu, a 33 quilòmetres de la capital de la Rioja. Però, gairebé a empentes, el maquinista va aconseguir que arribés a l’andana de la petita localitat d’Alcanadre. Hi viatjaven unes 170 persones. Els veïns van socórrer els passatgers, els van donar menjar i es van posar d’acord per portar-los amb cotxe fins a Logronyo.

Notícies relacionades

Els deures que tindrà damunt la taula Lleó XIV: de les pugnes internes, a la pederàstia i el paper de les dones

La Cirurgia Plàstica triomfa entre els MIR i aquests són els motius: "La nostra feina és molt àmplia i va molt més enllà de l'estètica"

A les 17.25 hores va tornar la llum, es va recuperar el wifi i els treballadors de les botigues de roba de la Gran Via ja van poder deixar de fer guàrdia a la porta dels establiments. Sense llum, les persianes metàl·liques no baixaven. Els caixers es van il·luminar, els semàfors van recuperar la vida i la gent va continuar amb la seva rutina, sense ensopegades, atabalament, sense que s’alterés res, tot i que el Govern local va demanar la declaració del nivell 3 d’emergència.

Una dada curiosa: a la mateixa hora de la petició, a la catedral de la Redonda, molt a prop del famós carrer de Laurel, bona part de les autoritats locals, policials i militars assistien a la missa en memòria del papa Francesc que oficiava l’arquebisbe José Ángel Saiz, prova de la tranquil·litat, calma i pau amb què la Rioja es recuperava d’una apagada tan massiva com inesperada.