La Fiscalia del Suprem recorre l’absolució d’Alves al considerar que el TSJC va ser «arbitrari i cruel» amb la víctima

La Fiscalia del Tribunal Suprem ha presentat el recurs contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’exculpar l’exjugador de futbol Dani Alves d’un delicte d’agressió sexual amb penetració. 

A finals del mes de març passat, el TSJC va estimar el recurs presentat pel futbolista i el va absoldre de la condemna de quatre anys i mig de presó que li havia imposat l’Audiència de Barcelona pel delicte d’agressió sexual a una jove en un bany de la discoteca Sutton de Barcelona la matinada del 31 de desembre del 2022. 

Segons remarca la fiscalia, es recorre la decisió de l’alt tribunal català per «infracció de precepte constitucional», ja que considera que els magistrats van fer «una valoració no racional de la prova practicada en l’acte del judici oral i no haver-ne valorat la totalitat». Per aquesta raó, el ministeri públic entén que el «tribunal ha incorregut en l’arbitrarietat que està expressament prohibida a la Carta Magna». 

En el seu escrit d’al·legació, el fiscal assenyala que la «motivació» de l’Audiència de Barcelona«va ser exhaustiva i absolutament racional, després d’haver considerat que el testimoni de la víctima posseïa versemblança subjectiva, versemblança objectiva i persistència en la incriminació. Des del principi d’immediatesa va atorgar credibilitat i fiabilitat a la declaració de víctima i subjecte passiu». A més, remarca que la versió de la dona venia ratificada per diversos elements com: «Reconeixement per l’acusat de la penetració vaginal, proves de restes biològiques de l’autor a la boca de la jove –mai d’esmegma–, proves dactiloscòpiques sobre la posició de la víctima quan va ser forçada, lesions mèdicament acreditades en genolls, informes psicològics d’impacte posttraumàtic i veracitat, canvis constants de la declaració de l’autor, a més de fonts de prova testificals o videogràfiques que complementaven el relat de la jove».

En aquest sentit, el TSJC va expressar els seus dubtes sobre part del relat de la denunciant que feia que la sentència condemnatòria tingués «una sèrie de buits, imprecisions, inconsistències i contradiccions sobre els fets, la valoració jurídica i les seves conseqüències», i per això considerava que no havia «superat els estàndards que exigeix la presumpció d’innocència».

Dubtes de la denunciant

El TSJC remarcava que la mateixa Audiència de Barcelona al·ludia en la seva sentència a la falta de fiabilitat del testimoni de la jove en els moments previs a entrar al lavabo amb el denunciat, ja que no es correspon amb el que van gravar les càmeres de seguretat. «El fet d’oferir un relat objectivament discordant amb la realitat interfereix de manera molt rellevant en l’anàlisi de la fiabilitat d’un testimoni», remarca la resolució de l’alt tribunal català, i creuen que afecta l’ocorregut dins del bany, la negació per part de la víctima d’una fel·lació corroborada «amb molt alta probabilitat» per proves d’ADN. 

En concret el TSJC destaca que a la boca de la denunciant es va trobar «esmegma» (secreció que manté el penis humit) coincident amb l’ADN d’Alves, «cosa que sustentaria la tesi de l’acusat» que la jove li va fer una fel·lació i que ell es va quedar quiet. En el judici, la denunciant va dir que el jugador va intentar que li fes una fel·lació, però que ella es va resistir. La sentència condemnatòria de l’Audiència no va donar per provada la fel·lació, malgrat les restes trobades a la boca de la jove.

«Atribuir aquesta troballa contra la conclusió científica a la boca de la jove i concloure que hi va haver una fel·lació i que, per tant, mentia i es perd la confiança en la seva capacitat de dir veritat és com una condemna moral per a ella, justament la censura que temia quan van haver d’animar-la perquè denunciés l’atropellament sexual», destaca el recurs de la fiscalia per respondre al TSJC.

«Contra qualsevol principi científic»

Per a la fiscalia «les seqüeles posttraumàtiques, els vídeos i gravacions de la sortida de l’autor despreocupant-se d’una víctima desconsolada, viu contrast de qualsevol actuació de grau, i en la qual no repara malgrat veure-la qui l’havia introduït en aquest context sexual no desitjat, ens parlen de violació. No només això. També els informes forenses i psicològics de credibilitat o de relació evident entre les seqüeles i l’agressió; els informes mèdics de lesions al genoll per traumatisme i no simple fregament, els hisops vaginals i de les calces amb PSA, antigen específic de la pròstata, però l’absència d’aquest mateix antígen en l’hisop bucal». 

També assenyala que apuntalen la versió de la víctima els testimonis de la discoteca, dels Mossos que van atendre la jove i de les seves amigues «revelant el seu neguit i angoixa després del que mai hauria pogut ser un acte complaent». A més, el ministeri públic remarca «l’absència d’esmegma a la boca de la jove, ja que el mínim grau d’ADN de l’acusat s’hauria pogut deure a causa de simples contactes epitelials, bucals de petons o de gots amb beguda compartida i que de cap manera es corresponen amb esmegma del penis com erròniament dedueix contradient l’informe pericial la sentència d’apel·lació».

«En el nostre cas, la valoració de la prova pericial, l’anul·lació de la fiabilitat de la testimoni i la introducció, contra qualsevol principi científic de la necessària introducció del penis a la boca per existir esmegma és completament arbitrària i cruel per a la jove a la qual es condemna moralment i se la converteix en no fiable», remarca la fiscalia, i assenyala que el TSJC fa una «arbitrària» interpretació de l’informe per argumentar la seva presència. 

Neguen que fos esmegma

El recurs assenyala que «no és veritat que l’informe pericial digui que hi ha esmegma a la boca de la jove, el que diu, sense utilitzar mai aquest terme, és que l’ADN de l’acusat a la boca es pot deure a múltiples causes, entre les quals les indicades per la dona. O siqui que no és veritat que l’informe pericial la desqualifiqui».

Per això, la fiscalia destaca que el forense aportat per la defensa d’Alves fa una «interpretació i conclusió completament falsa i contrària» a l’informe pericial de l’Institut de Medicina Legal sobre les restes trobades a la boca de la dona i que el TSJC va prendre en consideració «erròniament» laseva declaració per absoldre el jugador.

Notícies relacionades

Els deures que tindrà damunt la taula Lleó XIV: de les pugnes internes, a la pederàstia i el paper de les dones

La Cirurgia Plàstica triomfa entre els MIR i aquests són els motius: "La nostra feina és molt àmplia i va molt més enllà de l'estètica"

«En realitat es va detectar un perfil genètic parcial de l’acusat a la boca de la jove (ADN), però que es podia correspondre amb múltiples motius, com ara saliva (per haver-se besat tots dos), cèl·lules epitelials (per exemple, per haver tocat la denunciant amb la seva boca alguna part del cos de l’acusat, no només els genitals) o, també, líquid seminal o esmegma a causa de l’ejaculació provinent d’una felació», remarca l’apel·lació del ministeri públic, i considera també que «és arbitrari decantar-se per l’esmegma quan l’informe de biologia no permet arribar a aquesta conclusió, sinó únicament les referències d’un doctor que s’extralimita completament de l’objectiu pericial, i que a més no fonamenta en cap dada objectiva».

«En conclusió, no s’ha practicat cap prova objectiva que permeti concloure que es van trobar restes d’esmegma pertanyents a Alves a la boca de la víctima, i per això no es pot extreure la conclusió que la dona sí que li va practicar una fel·lació i molt menys que aquesta va ser voluntària. Aquestes conclusions són errònies, irracionals, i no s’ajusten a les proves objectives amb què comptem», conclou la fiscalia en el seu recurs.