Bellvitge aconsegueix extirpar tumors de pàncrees inoperables

El càncer de pàncrees, afortunadament, no és gaire freqüent però sí que és el més letal. L’índex de supervivència és amb prou feines d’un 7% en homes i un 10% en dones als cinc anys, ja que, quan es detecta, sol ser massa tard: està en fase avançada i no es pot operar. Però l’Hospital Universitari de Bellvitge ha desenvolupat una tècnica quirúrgica, aplicada per primera vegada a Espanya, que ha permès extirpar un tumor de pàncrees considerat fins ara inoperable. La cirurgia es va portar a terme el 5 de març en un home de 45 anys que tenia un tumor que afectava diverses venes i l’extirpació va ser completa.

Per a això, l’equip liderat per Juli Busquets, cap de Cirurgia General i Digestiva de l’Hospital de Bellvitge, va portar a terme un bypass entre la vena que recull sang de l’intestí i la vena cava, cosa que permet la circulació de la sang mentre dura l’extirpació del tumor. Així s’eviten danys tant a l’intestí com al fetge.

Segons explica l’equip mèdic, aquest procediment és útil "en casos molt concrets" de càncer de pàncrees localment avançats, en els quals és necessari operar un tumor enganxat a ramificacions venoses o arterials i no es pot extreure sense seccionar-les.

Model en tres dimensions

L’operació va ser possible gràcies a l’elaboració d’un model d’intervenció quirúrgica avançada en tres dimensions, portat a cap per Cella Medical Solutions. Aquest sistema va reproduir amb precisió la forma i posició del tumor i dels òrgans i estructures vasculars afectades, de manera que l’equip mèdic va poder estudiar-lo prèviament i decidir quina era la millor estratègia quirúrgica.

L’operació va ser un èxit: no hi va haver incidències i el malalt va ser operat sense necessitat de rebre una transfusió de sang. El bypass va funcionar durant 94 minuts, el que va durar l’extirpació del tumor. Acabat aquest procediment, els metges van reprendre el flux sanguini normal. Als set dies, el pacient va ser donat d’alta, sense complicacions postoperatòries i amb la satisfacció de saber que l’extirpació del tumor havia sigut completa.

En l’operació, a més del doctor Busquets, hi van participar Elena Rangelova –del Sahlgrenska University Hospital de Göteborg, referent en aquest tipus de cirurgia; Montserrat Mallol, del servei d’Anestesiologia i Reanimació, i la doctora Elena Iborra, cap del servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular, entre altres especialistes.

Notícies relacionades

La cirurgia plàstica arrasa entre els aspirants MIR

L’Ana Julia va rebre a la presó regals dels funcionaris a canvi de sexe

L’Hospital Universitari de Bellvitge és centre de referència en cirurgia pancreàtica i, en especial, en resecció de tumors de pàncrees localment avançats (el tipus de tumor operable més complex). La Unitat de Cirurgia Hepato-bilio-pancreàtica, creada fa més de 30 anys pel recentment finat Joan Fabregat, és centre de referència en aquest tipus d’intervencions complexes.

Actualment, és la unitat on es fa el volum de cirurgia pancreàtica més gran de Catalunya, amb més de 300 reseccions pancreàtiques en els últims cinc anys. Així mateix, ha implantat un programa de cirurgia robòtica, que permet extremar la precisió de les intervencions en càncer de pàncrees i que la recuperació sigui més ràpida.