La Fiscalia del Suprem recorre l’absolució d’Alves

La Fiscalia del Tribunal Suprem ha presentat el recurs contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’exculpar l’exjugador de futbol Dani Alves d’un delicte d’agressió sexual amb penetració. En un duríssim text, el ministeri públic manté que l’alt tribunal català va cometre una "infracció de precepte constitucional" al considerar que els magistrats van fer "una valoració no racional de la prova practicada en el judici oral" i "no en van valorar la totalitat". Per aquesta raó, l’acusació pública entén que "el tribunal ha incorregut en l’arbitrarietat que està expressament prohibida a la Carta Magna" i que ha sigut "cruel" amb la víctima al "condemnar-la moralment" i convertir el seu testimoni en "no fiable".

A finals de març, el TSJC va estimar el recurs presentat pel futbolista i el va absoldre de la condemna de quatre anys i mig de presó que li havia imposat l’Audiència de Barcelona pel delicte d’agressió sexual a una jove en un lavabo de la discoteca Sutton de Barcelona la matinada del 31 de desembre del 2022. Els jutges del TSJC van considerar que la versió de la víctima no tenia fiabilitat basant-se en el fet que el seu relat sobre l’ocorregut abans d’anar al lavabo no encaixava suposadament amb el que s’apreciava a les imatges de les càmeres de seguretat i després d’haver trobat restes de l’ADN de l’acusat a la boca de la víctima, que, segons el seu parer, indicarien que hi va haver una fel·lació consentida que la jove havia negat.

A partir d’aquests dos fets, el TSJC va expressar dubtes sobre part del relat de la denunciant que, al seu judici, feia que la sentència condemnatòria de l’Audiència de Barcelona tingués "una sèrie de buits, imprecisions, inconsistències i contradiccions sobre els fets" que feien que "no se superessin els estàndards que exigeix la presumpció d’innocència". Ara, la fiscalia sol·licita al Suprem que anul·li aquesta sentència del TSJC i condemni de nou Alves, rescatant la decisió de l’Audiència de Barcelona. En el cas que aquest extrem no s’accepti, insta que altres magistrats del TSJC redactin una altra sentència valorant de nou la prova.

"La jove no mentia"

Notícies relacionades

L’Empordà es prepara per rebre una nova espècie d’au en perill d’extinció

Mort dels germans d'Amer: un va matar a l'altre i després es va suïcidar

Al seu escrit, la fiscalia qüestiona durament la interpretació que fa el TSJC d’aquestes restes de l’ADN, que atribueix a l’esmegma [secreció que manté el penis humit], i manté que, segons l’evidència científica, es poden deure a "petons, beguda compartida o contacte amb cèl·lules epitelials de l’acusat completament diferents del penis". "La jove no mentia i restar-li credibilitat o fiabilitat per haver mentit interpretant erròniament un informe pericial és irracional i arbitrari", qüestiona la fiscalia.

Un dels nusos de la qüestió és que el TSJC destacava en la seva sentència d’absolució que a la boca de la denunciant es va trobar "esmegma" coincident amb l’ADN d’Alves, "fet que sustentaria la tesi de l’acusat" que la jove li va fer una fel·lació. En el judici, la denunciant va mantenir que el jugador va intentar que n’hi fes una, però que ella s’hi havia resistit. No obstant, aquest suposat esmegma mai va aparèixer a l’informe pericial.