La pederàstia i Cuelgamuros, les espines a Espanya

El papa Francesc va contribuir a impulsar les indemnitzacions, davant resistències de l’Església a Espanya a assumir les condicions de l’Executiu per fer-se càrrec de les compensacions econòmiques. Ara, fonts del Ministeri de la Presidència, encarregat de les relacions amb l’Església, diuen "confiar" que no canviï aquesta línia de diàleg i col·laboració.

Sobre el perfil de Lleó XIV, des de l’Executiu eviten fer "judicis apriorístics". Amb tot, el ministre Bolaños sí que va destacar en la declaració institucional després de la mort de Francesc el seu desig que l’Església pugui continuar "el seu llegat humanista i reformador". El que tampoc amagaven aquests dies fonts del Govern era la seva predilecció per l’elecció d’un reformista.

L’objectiu passa per acordar el règim de compensacions a través d’un òrgan mixt Església-Estat que compti amb les mateixes víctimes, tingui processos segurs i respectuosos i pugui "decretar compensacions obligatòries a càrrec de la mateixa Església", segons expliquen en el ministeri que dirigeix Félix Bolaños.

Como en el cas de la vall de Cuelgamuros, la mediació del Vaticà es considera imprescindible. L’encarregat de relacions amb l’Església ha avançat la seva intenció de continuar arribant a acords amb el Vaticà. "La relació amb el nou papa serà de cooperació, de lleialtat, quan tinguem diferències, que de segur que les tenim, fer-ho amb respecte", va dir Bolaños.

Estatus jurídic a les víctimes

El Consell de Ministres ja va aprovar el març de l’any passat un informe per dotar d’un estatus jurídic les víctimes i regular les indemnitzacions fins i tot en els casos prescrits penalment. Sense avenços públics, està pendent de crear una subcomissió d’estudi a escala parlamentària. A l’espera que s’acabi posant en marxa, sense garantir-se que sigui en aquest període de sessions, tindrà un termini de sis mesos per establir les seves conclusions, elevar-les a la Comissió de Justícia i, finalment, portar-se al ple del Congrés. No abans del 2026.

Després de l’aprovació del pla en el Consell de Ministres, des de la Conferència Episcopal van respondre rebaixant les expectatives de col·laboració per part del Govern. "No es poden plantejar unes mesures de reparació que, seguint l’informe del Defensor del Poble, deixarien fora nou de cada deu víctimes. L’Església no pot acceptar un pla que discrimina la majoria de les víctimes d’abusos sexuals", van argumentar. Així mateix, van considerar que el text presentat "parteix d’un judici condemnatori de tota l’Església, fet sense cap tipus de garantia jurídica, un assenyalament públic i discriminatori per part de l’Estat".

Notícies relacionades

Catalunya comptarà amb 60 jutges més en els pròxims tres anys

¿Qui era la mare del nou Papa, Lleó XIV? Així era Mildred Martínez

Sobre Cuelgamuros, el Govern espanyol dona per tancada la carpeta després de l’acord a què es va arribar i que ha permès iniciar el concurs d’idees per a l’elecció del projecte de resignificació, però des de l’Església exigeixen resoldre "qüestions prèvies" de cara a garantir que es respectin els signes litúrgics i religiosos.

El jurat que decidirà sobre l’elecció del projecte comptarà amb un membre de l’Església. No obstant, no tindrà dret a veto. L’inici de les obres per a la reconversió del monument franquista de la vall de Cuelgamuros, abans denominat Valle de los Caídos, en un "centre de reinterpretació històric, artístic i paisatgístic", està previst en la recta final de la legislatura.