Arqueologia
Restes d’un palau de Martí l’Humà afloren a la zona alta de Barcelona
S’han trobat vestigis medievals al Campus de Bellesguard de la Universitat Abat Oliba CEU

La construcció d’un nou edifici al Campus de Bellesguard de la Universitat Abat Oliba CEU ha fet aflorar un conjunt de restes arqueològiques dels segles XIV-SV. Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, es tracta de la finca medieval Bellesguard, una rica hisenda agrària que va ser llar del rei Martí l’Humà de la Corona d’Aragó durant els últims anys de la seva vida, de 1408 a 1410.
L’equip d’arqueologia contractat per la universitat –l’empresa ABANS Serveis Culturals– ha trobat diversos elements que evidencien la potència econòmica de la residència noble. Concretament hi han trobat part d’un edifici destinat probablement a funcions agrícoles com la producció d’oli d’oliva. Dins d’aquest espai hi han trobat la base del que semblaria una premsa d’oli, tres dipòsits per acumular el líquid obtingut, un forn i material orgànic com pinyols d’oliva.
Les restes estan encara en estudi, sota la supervisió de l’arqueòloga Mireia Crespo. Segons els indicis disponibles fins ara, l’immoble hauria funcionat fins a la meitat del segle XV i va ser enderrocat per causes sense aclarir. La zona va viure una gran transformació durant els segles XVI i XVII, cosa que va deixar sota terra les restes ara recuperades.
Les obres actuals formen part d’una reforma al Campus Bellesguard iniciada l’estiu del 2021, que inclou la demolició d’un edifici i la construcció d’un altre de nou de sis plantes, tres de les quals subterrànies. Com que se sabia per la documentació històrica la vinculació de Martí l’Humà amb la zona, la universitat va aprofitar la remodelació per programar aquesta excavació.
Just davant de la universitat i de les rases obertes hi ha el xalet modernista Bellesguard, obra d’Antoni Gaudí. Al jardí hi van aparèixer també restes de l’anomenat castell del rei Martí, la fortalesa on va viure el monarca barceloní.
La rellevància de Martí l’Humà
Notícies relacionadesA més del valor d’aquestes restes com a testimoni de la quotidianitat medieval, que es tracti de la residència on va passar els seus últims dies Martí l’Humà té un especial interès historiogràfic. Va ser comte de Barcelona i sobirà dels territoris d’Aragó, Mallorca, València, Sardenya, Còrsega, Rosselló, Cerdanya, Empúries i Sicília. La seva mort sense fills homes reconeguts va ser determinant per a Catalunya, ja que va ser l’últim rei del casal de Barcelona. La seva successió es va decidir en el Compromís de Casp de 1412, que va triar Ferran I d’Antequera, de la casa castellana dels Trastàmara.
El rei no va morir en aquesta residència però sí molt a prop, segons les cròniques que han arribat fins avui. Hauria expirat al monestir de Santa Maria de Valldonzella, situat a les proximitats i que encara existeix. El palau de Bellesguard va ser escenari també de les segones núpcies del monarca, que en vista de la mort prematura de l’únic hereu el 1409 es va casar amb Margarida de Prades per intentar tenir un altre fill. La tomba de Martí l’Humà es pot visitar al monestir de Poblet i la de la seva segona dona, al de Santes Creus.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Bizum Bizum canvia les regles: a partir d'ara aquests enviaments estaran prohibits
- Lleig comiat d’Ancelotti que esquitxa Florentino i el vestidor
- Tribunals Els Mossos que van ajudar a escapar Puigdemont van aparcar el cotxe de la fuga el dia anterior a Arc de Triomf
- NOU MODEL DE CIUTAT El Trambesòs, tallat més de mig any per la reurbanització de la Gran Via
- Informe d’Acció Catalunya és la segona regió del món que més inversió tecnològica atrau per al sector de la salut
- Millores públiques Catalunya impulsarà l'autonomia energètica dels serveis essencials durant 72 hores davant apagades futures
- Pla d’igualtat El Govern impulsarà l’abolició de la prostitució, però s’obre al «diàleg» dins del feminisme
- Debat obert Regular o abolir la prostitució: ¿què n’opinen els partits a Catalunya?
- Finançament La Generalitat tornarà a demanar diners als bancs per primera vegada des de 2012
- 200 milions d’euros anuals Catalunya llança el Pacte Nacional per la Llengua per guanyar 600.000 catalanoparlants