Cims borrascosos

Pensar la veritat a través de la mentida consensuada del teatre. Aquí podrien situar-se una bona part dels espectacles de l’Agrupación Señor Serrano i també la seva nova creació, ‘The mountain’, que arriba en bona forma al Grec malgrat que els assajos –ens avisen al principi– no han sigut els suficients per culpa del confinament. La falta de temps no es percep en la fluïdesa tècnica d’una companyia que ha fet de pantalles, vídeo en directe i miniatures filmades el seu assidu i recurrent llenguatge, aquesta vegada al servei d’un combinat d’alpinistes, marcians i una versió virtual de Putin.

¿Va ser George Mallory el primer a coronar l’Everest abans de morir? La proposta estrenada al Teatre Lliure reflexiona en to aparentment documental sobre les llegendes i teories sobre això. Mentrestant, en paral·lel, escoltem fragments de la versió radiofònica de ‘La guerra dels mons’, amb què Orson Welles va sembrar el pànic el 1938. No s’ha de creure tot el que surt en els mitjans: així presentat és gairebé una obvietat. 

Notícies relacionades

Anne L’Huillier: "Vaig pensar que els meus col·legues no m’escoltaven"

Dudamel enamora amb Strauss

Van una mica més lluny explorant entre la neu i la boira una esmunyedissa idea de veritat com a consens. L’arrodoneix en pantalla el doble digital de Putin sembrant estranyes paràboles que introdueixen el concepte de poder en l’equació. No hi podien faltar les ‘fakes news’. ¿De veritat l’espectacle s’ha finançat amb una pàgina de notícies falses? No ho sabrem.

S’agraeix que prescindeixin de l’èpica mastegada i expliquin l’ascensió de Mallory a través de les cartes que li enviava la seva dona, la Ruth, revers de la història. També donen molt aire al dispositiu les intervencions de la jove ‘performer’ i narradora Anna Pérez Moya, que complementa amb humor i desimboltura el to fred de màquina que havien arribat a tenir anteriors creacions. Quan guanyi una mica de ritme ‘The mountain’ serà una agradable ascensió.