Àustria guanya Eurovisió i Melody s’immola

Que sí, que Espanya s’estima Melody. Hi ha un afecte que no s’ha esborrat des que va debutar amb El baile del gorila. I, és clar, veure-la a Eurovisió fa fins i tot il·lusió. Un somni frustrat fet realitat. Per això, precisament, que algú a Sèrbia, Txèquia i Polònia hagi empatitzat amb ella en tres minuts resulta sorprenent. I és que, si han premiat alguna cosa, abans que la seva cançó, ha sigut el seu relat. Ha estat a punt de convertir-se en la diva d’Europa sense el suport unànime del seu país: des que va guanyar el Benidorm Fest no hi ha hagut consens al voltant de la seva cançó. Per més voltes que hi ha donat no ha estat a l’altura d’una intèrpret prometedora. Una llàstima: d’una altra manera, potser, el lloc 24 que va aconseguir ahir a Basilea (Suïssa) hauria sigut molt millor. Malgrat tot això, si bé el Micròfon de Vidre el va aixecar Suïssa, cal reconèixer-li la passió que hi ha dedicat. Feia temps que una candidatura no despertava tant interès.

Tot i l’inici prometedor, l’actuació va patir una realització incoherent i estrafolària. Només se salva Melody, sempre captivadora, sempre magnètica. La resta semblava treta de la típica revetlla que, si bé és divertida, ben entretinguda, només té sentit a l’Espanya buidada. Sense cap gràcia, Esa diva va abusar de plans morts i visuals trivials que la van debilitar. En el dance break, per la seva banda, ni tan sols hi va participar. Dipositar tota esperança en l’escenografia, al final, com era d’esperar, va acabar de pansir un paquet ja per si mateix agafat amb pinces. Els 37 punts que va acabar rebent l’han col·locada en la mateixa posició de Blas Cantó l’any 2021.

Malgrat ser un animal escènic, el seu tema resulta tan irrellevant com Teenage life (Regne Unit, 2006), Hero (Suècia, 2008) i Breathe (Montenegro, 2022). Això sí, qui l’hagi sentida deu saber al darrere hi ha Espanya: no hi van faltar les castanyoles ni els talonejos, no fos cas que se’ns oblidi algun clixé. Tant és com la maquillessin: segueix sonant passada. La nova versió que, al març, després de setmanes de crítiques, RTVE va presentar només va agradar als seguidors de l’artista: li volien donar empenta i es van passar de frenada. És tan gros el batibull d’arranjaments que, per increïble que sembli, l’original sembla fins i tot bona. Almenys no sonava a maqueta de Gloria Trevi.

Poques sorpreses

Cap sorpresa amb la victòria de JJ, un dels grans favorits des de la seva elecció. Àustria recupera així un títol que només ostentaven Udo Jürgens (Luxemburg, 1966) i Conchita Wurst (2014). En aquesta ocasió, s’ha decantat per una candidatura frenètica que va creixent de mica en mica. Al seu torrent sonor, a més, s’hi ha d’afegir la gran acollida que solen tenir les power ballads en el certamen. No hi ha mitges tintes, Wasted Love hi va anar tot: concepte teatral i execució rigorosa. Va esprémer l’escenari com ningú, creant un univers paral·lel del qual era impossible apartar la mirada. Un videoclip vivent que va recordar molt el que Nemo, l’últim guanyador, va protagonitzar l’any 2024.

Al cap de 588 dies d’iniciar una massacre a Palestina, Israel continua blanquejant-se en el certamen. Per segon any, la seva participació va ser discutida. Fins i tot, va posar en perill les 9.000 persones que es van reunir al St. Jakobshalle. De res va servir l’intent de la Unió Europea de Radiodifusió (UER) de censurar les xiulades durant la seva actuació: mentre Yuval Raphael cantava i aconseguia la segona posició, el seu país continuava matant a Gaza. "Es farà de dia un altre cop, continuarà la vida. La foscor s’esvairà, tot el dolor passarà, però nosaltres ens quedarem", va cantar. Metàfores sobre un conflicte que ha mobilitzat diverses associacions durant l’última setmana. Des d’Espanya, Blanca Paloma ha sigut la primera artista a firmar una carta que demana la seva expulsió al considerar que fa servir el concurs "com a eina per encobrir crims contra la humanitat".

En una gala sense sobresalts, les presentadores Sandra Studer, Hazel Brugger i Michelle Hunziker van fer desaparèixer cert avorriment amb dosis d’ironia. El trio va recollir el testimoni de l’ocurrent Petra Mede, la humorista sueca que va dirigir l’edició anterior. Encara sort que dues actuacions hi van posar la dosi justa d’emoció. D’una banda, Suècia es va riure de si mateixa amb un trio burleta i gens acomplexat. La seva cançó és un homenatge a les saunes que tant adoren. Tres vailets de vint-i-un botó provocant suspirs: ¿l’antimorbo? Sembla que no. A l’Europa més clàssica la continua enamorant aquest gran tòpic escandinau. D’altra banda, França ha omplert la càmera per si sola amb una interpretació més que sublim. Tenia aura de guanyadora.

Notícies relacionades

Gustavo Adolfo Tarí, dissenyador: "El vestit de Melody ha guanyat Eurovisió"

Milers de persones surten al carrer per la Nit dels Museus

Estònia, presa polèmica

Letònia, Polònia i Noruega, en canvi, són les que millor van aprofitar l’oportunitat: la seva execució va ser excel·lent. Estaven pensades per a Eurovisió i això, entre un mar de cançons, és un extra que pot ser decisiu. Menció especial als Països Baixos i Alemanya, sorpreses de la nit. Amb resultats dispars, van demostrar que a Eurovisió l’autenticitat és clau. Intentar aparentar el que un no és, al final, com en la vida, passa factura. Potser, ves a saber, en un futur Espanya només dependrà de si mateixa per arrasar. Mentrestant, a conformar-se.